El canto evoca el Canigó, su frescura y sus cursos de agua
Muntanyes regalades són del Canigó, que luego l'Estiu floreixen; ¡Primavera y Tardor!
Tardor i Primavera, en todo momento hola han flors.
Hola floreixen les roses, clavells de tot color!
Muntanyes regalades són del Canigó, que luego l'Estiu floreixen; ¡Primavera y Tardor!
N'hi ha una donzelleta Qui em té robat el cor.
Es ben feta de talla i primeta de cos.
Muntanyes regalades són del Canigó, que luego l'Estiu floreixen; ¡Primavera y Tardor!
Mireu, que la compari la neu del Canigó… Mireu-vos-li la cara: n'és blanca com cotó!
Muntanyes regalades són del Canigó, que luego l'Estiu floreixen; ¡Primavera y Tardor!
Tardor i Primavera, en todo momento hola han flors.
Hola floreixen les roses, clavells de tot color!
