Història d'un cantant d'on
Als balcons del nord del Canigó baixant de Bélesta cap a Ille-sur-Têt crida l'atenció un detall insòlit. Una fletxa que apunta cap al cel sobresurt de l'horitzó. Per apropar-s'hi, no hi ha camí, cap indicació... només aquest petit rètol al costat de la carretera: “La Sybille”.
Una mica més enllà, destaca una residència semblant a un castell: el Château de la Sybille. El vincle entre aquestes dues curiositats? La diva Renée Vidal.
Renee Vidal
Nascuda com a Zélia Rose Claudine Vidal el 1861, Renée Vidal va ser una cantant de Bélesta, França. Coneguda entre finals del segle XIX i principis del XX pels seus papers en importants òperes clàssiques , posseïa una veu de contralt remarcable. Va viatjar molt, des de Rússia fins a Portugal i Itàlia, i va gaudir del favor de l'alta societat parisenca, sense oblidar mai les seves arrels. Demostrant la seva generositat i afecte pels seus orígens, va actuar gratuïtament per a famílies afectades pel còlera a Ille-sur-Têt el 1884 i posteriorment en diverses ocasions per a particulars de la regió.
Castell de Sybille
A petició de Renée Vidal, el Château de la Sybille es va construir el 1889 i disposava de dues grans sales —una a cada planta— per a les recepcions i els concerts que la diva hi organitzava. Situat enmig d'un parc amb un paisatge luxós entre 1890 i 1891, aquest refugi amb vistes a les Orgues d'Ille era un refugi tranquil on s'entretenien celebritats, polítics i artistes. Va ser en aquest castell on Renée Vidal va morir prematurament el 26 de setembre de 1911, als 50 anys.
Avui dia el castell és una propietat privada que malauradament no es pot visitar.
Tomba de Sybille
Aleshores, què representa aquesta famosa fletxa que s'estén cap al cel que domina la carretera?
De fet, és la residència pòstuma del seu pare, Narcisse Vidal, un fervent republicà oposat al cop d'estat de Louis-Napoleó el 1851. Perseguit, es va amagar entre les roques de granit que dominen el riu Têt i, malauradament, va ser descobert i jutjat. En conseqüència, el mausoleu on descansa va ser construït per la seva filla el 1893 al mateix lloc on es trobava.
Així mateix, una segona volta annexa a la primera estarà reservada per a Renée Vidal així com per al seu marit, la seva mare i la seva germana. Aquest últim serà el membre de la família la mort del qual va sonar l'hora del tancament definitiu de l'enterrament.
Des d'aquesta estructura funerària, podeu contemplar la plana del Rosselló, el massís del Canigó amb les Orgues d'Ille en primer pla, tot d'un sol cop d'ull. El panorama és impressionant! Si continueu el vostre passeig fins a la taula d'orientació, podreu veure el lloc oficial de les Orgues d'Ille i les famoses Orgues de la Sibylle.
Fonts:
Joan Rifa. 2011 "Renée Vidal (1861-1911) La cantant amb un destí tràgic", Quadern d'Amics de la Vella Ille, N°195, p. 19
https://www.lindependant.fr/2012/01/13/la-sybille-comme-un-decor-d-opera,105512.php
