Història d'un cantant d'on
Als balcons del nord del Canigó baixant de Bélesta cap a Ille-sur-Têt crida l'atenció un detall insòlit. Una fletxa que apunta cap al cel sobresurt de l'horitzó. Per apropar-s'hi, no hi ha camí, cap indicació... només aquest petit rètol al costat de la carretera: “La Sybille”.
Una mica més enllà, destaca una residència castellera: el Château de la Sybille. El vincle entre aquestes dues curiositats? Diva Renee Vidal.
Renee Vidal
El seu nom real Zelia, Rose, Claudine Vidal, Renée Vidal va ser un cantant de Bélesta nascut l'any 1861 conegut entre finals del segle XIX i principis del segle XX per el seu paper en grans peces d'òpera clàssica. Veu de contralt notable, va viatjar de Rússia a Portugal passant per Itàlia i va rebre els favors de l'alta societat parisenca sense oblidar mai les seves arrels. Exemple de la seva generositat i del seu vincle als seus orígens, es va representar amablement davant les famílies afectades pel còlera a Ille sur Têt l'any 1884 i després en diverses ocasions a persones de la regió.
Castell de Sybille
A petició de Renée Vidal, el Castell de Sybille va ser construït l'any 1889 i disposa de 2 sales grans –una per planta– per a recepcions i concerts de la diva. Enmig d'un parc sumptuosament dissenyat entre 1890 i 1891, aquest paradís amb vistes al recinte d'Orgues d'Ille va ser un paradís de pau on es van rebre celebritats, polítics i artistes. És en aquest castell on Renée Vidal va morir aviat el 26 de setembre de 1911 als 50 anys.
Avui el castell és propietat privada que malauradament no es pot visitar.
Tomba de Sybille
Aleshores, què representa aquesta famosa fletxa que s'estén cap al cel que domina la carretera?
En realitat és la residència pòstuma del seu pare, Narcís Vidal que fou un fervent republicà contrari al cop d'estat de Lluís-Napoleó el 1851. Perseguit, s'amagà enmig del caos granitic que domina la Têt i, malauradament, fou trobat i jutjat. Per això, el mausoleu on descansa va ser construït per la seva filla l'any 1893 al mateix lloc de l'amagatall on s'havia refugiat.
Així mateix, una segona volta annexa a la primera estarà reservada per a Renée Vidal així com per al seu marit, la seva mare i la seva germana. Aquest últim serà el membre de la família la mort del qual va sonar l'hora del tancament definitiu de l'enterrament.
Des d'aquesta estructura funerària es pot contemplar la plana del Rosselló, el massís del Canigó amb les Orgues d'Ille en primer terme. El panorama és impressionant! Si continueu la vostra aventura fins a la taula d'orientació, passareu per alt lloc web oficial de l'òrgan i els famosos orgues de la sibil·la.
Fonts:
Joan Rifa. 2011 "Renée Vidal (1861-1911) La cantant amb un destí tràgic", Quadern d'Amics de la Vella Ille, N°195, p. 19
https://www.lindependant.fr/2012/01/13/la-sybille-comme-un-decor-d-opera,105512.php
