T'agradarà també
Continua llegint contes i llegendes de santes relíquies, el Sant Sepulcre, monstres i fades del Canigó.
Afegir a preferits
Els Simiots eren monstres amb cos de lleó i amb cap de mico que va terroritzar els habitants de Vallespir a l'edat mitjana. Sortiren dels boscos per envair pobles i pobles, sense por dels homes. Aquestes criatures diabòliques pujaven pels terrats i baixaven per les xemeneies. Van agafar nens i els van segrestar per devorar-los a les muntanyes.
Autèntics micos a les muntanyes dels Pirineus?
“Cròniques posteriors al segle Xe segle contenen el relat ingenu dels terrors populars que van envair l'Europa cristiana quan s'acostava l'any 1000. La llegenda hi ocupa un lloc important. Però sembla que el Vallespir va ser especialment provat per aquesta època. Sens dubte, va viure una inundació catastròfica seguida de fam.
Expulsats dels seus caus per la fam i les inundacions, els animals salvatges: llops, óssos, senglars, gats salvatges... vagaven dia i nit pel camp en llocs habitats i atacaven la gent. A través d'ells vam creure veure monstres de formes estranyes, desconeguts a les nostres muntanyes.
Els vells cronistes i la tradició local els anomenaven "simiotes" perquè semblaven micos.
Segons Jean Ribes
Llegenda manllevada dels romans? Homes salvatges?
Algunes hipòtesis es refereixen a un monstre manllevat del bestiari romà. Altres que serien homes salvatges o supervivència de neandertals als Pirineus (yeti). A més, durant la festa de l'ós, l'home disfressat d'ós era, en un moment determinat, cridat Simiots. En acabar aquesta festa, s'afaita per recuperar-ne l'aspecte humà.
Sigui com sigui, la llegenda diu que el Simiots va desaparèixer a l'arribada de les relíquies de Sant Abdon i Sant Sennen. Van ser portats de tornada en un sarcòfag (la Santa Tomba d'Arles-sur-Tech) de Roma per l'abat Arnulphe. Però això és una altra història...
El castell de Simiots
Es diu que el Simiots havien establert el seu campament a les ruïnes del Castell de Rocabertí (a Albères, Jonquera). Un viatger sorprès per una tempesta de neu els va demanar hospitalitat. Per escalfar-se, l'home va bufar als dits, cosa que va intrigar molt Simiots. Així doncs, li van servir una sopa ben calenta, i el van veure tornar a bufar a la sopa, però per refredar-la aquesta vegada... Davant d'aquests fets contradictoris, el Simiots va concloure que el viatger devia ser un bruixot i el va llançar a la neu!
